Revolución, democracia y feminismo : las mujeres de la extrema izquierda en la transición
Moreno Seco, Mónica

En: Caminos de democracia : Ciudadanías y culturas democráticas en el siglo XX. Granada : Comares, 2014. p. 133-148
ISBN 9788490451885

En el si de l'oposició a la dictadura franquista a Espanya - i en el marc de protesta en tot el món occidental, el bloc comunista i dels processos de descolonització-, van sorgir agrupacions d'esquerra revolucionària o radical crítiques amb els partits comunistes. En territori espanyol, la lluita antifranquista va marcar profundament aquestes formacions polítiques, que es van gestar sota la repressió i la clandestinitat, i van haver d'afrontar el debat entre la revolució i el suport a la democràcia durant el procés de transició. Eren partits amb una elevada representació de dones en la seva militància, que van deixar una petjada notable en el moviment feminista del moment i que estaven interessades en les experiències de dones d'altres llocs del planeta. El present capítol aborda l'experiència d'aquestes dones militants a l'esquerra radical. En aquest sentit, analitza el paper de les militants feministes i el seu posicionament respecte al binomi democràcia-revolució. En un segon apartat reflexiona sobre l'interès creixent de les dones de l'extrema esquerra pel feminisme i com aquest es plasmà en la relació amb organitzacions d'altres països. Finalment, conclou que l'aportació d'aquestes organitzacions i de les dones que hi militaven en l'extensió d'una cultura democràtica resultà important. Així mateix, destaca la centralitat del compromís polític i feminista en la trajectòria de moltes d'aquestes militants. Pel que fa a les relacions internacionals, l'impuls internacionalista generà una creixent atenció a les situacions de les dones del Tercer Món, davant l'oblit per part d'altres organitzacions. Més endavant, ja a la dècada dels vuitanta i davant del desdibuixament de qualsevol perspectiva revolucionària, moltes d'aquestes dones de l'extrema esquerra van abocar els seus esforços als moviments socials, especialment el feminista.

Mujeres en la transición de la Iglesia hacia la democracia : avances y dificultades
Moreno Seco, Mónica

Historia del Presente. (Madrid. Núm 10 (2007) p. 25-40)

La transició de l'Església i el seu allunyament de la dictadura s'analitzen en aquest treball des d'una perspectiva de gènere. Un sector molt dinàmic de religioses i seglars catòliques van participar en aquest procés demandant relacions igualitàries i, per tant, més democràtiques, en la societat espanyola. Van construir amb les seves pràctiques de vida i d'apostolat una nova identitat cristiana, que conciliava catolicisme i marxisme. Van intervenir en la lluita social i per la Democràcia com a cristianes, és a dir, van deslegitimar el règim com a integrants de l'Església. I per últim, van trencar amb estereotips, tot contribuint a l'acceptació d'una ciutadania plena de les dones en la democràcia. Tot i això, no van aconseguir un reconeixement dels seus drets a l'Església a causa de la resistència de la jerarquia.

Feminismo, antifeminismo, catolicismo y anticlericalismo en la transición política a la democracia
Moreno Seco, Mónica

En: Feminismos y antifeminismos : culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX. València ; Granada : Universitat de Valéncia : Universidad de Granada, 2011. p. 307-332
ISBN 9788437078922

Aquest capítol analitza el procés de conformació d'una nova ciutadania democràtica femenina durant el procés de transició a la democràcia; entesa aquesta no només com un procés d'ampliació de dret i llibertats, sinó també d'eixamplament dels espais d'actuació i participació de les dones. En aquest sentit, fou el Feminisme qui aconseguí incorporar a l'agenda política del moment aquests elements per a la constitució d'aquesta ciutadania en clau femenina i igualitària. L'autora, tanmateix, assenyala que el debat polític i social en torn a aquest drets no pot dissociar-se de la controvèrsia al voltant de les relacions Església-Estat, atès que alguns aspectes que la jerarquia eclesiàstica vinculava a la moral i la família es convertiren així en terreny adobat per a la polèmica. Així mateix, l'autora qüestiona la identificació esquemàtica de feminisme amb laïcisme, tot destacant el catolicisme feminista d'esquerres i com, en definitiva, la incorporació de categories discursives feministes impregnaren tant les cultures polítiques laiques com catòliques i, principalment, les d'esquerres, alhora que generaven rebuig i resistències en determinats segments de la societat.

Cristianas por el feminismo y la democracia : catolicismo femenino y movilización en los años setenta
Moreno Seco, Mónica

Historia Social. (Alzira ; València. Núm 53 (2005) p. 137-154)

La presència de dones catòliques en el feminisme dels anys setanta i en l'oposició política a la dictadura franquista no sol ésser destacada. En el feminisme, van crear llurs pròpies associacions i s'incorporaren a mobilitzacions comunes; en el terreny polític intervingueren en el debat sobre la transició i participaren en partits com Izquierda Democrática o el PSOE. De la mateixa manera que en el feminisme històric, les catòliques de la transició dugueren a terme un paper notable en els orígens del moviment de dones i es decantaren per la defensa de l'educació femenina, en un context en què resultava molt difícil reivindicar una Ciutadania política completa per a les dones.